diumenge, 10 de març del 2013

El Rusc


El dia que la marieta va rebre la trucada d'El Rusc no s'ho podia creure. Era el 13 de desembre, i va estar celebrant-ho quinze dies seguits. Poder marxar d'un formiguer en ruïnes, on només quedava esperar el dia de la demolició, on les seves ales començaven a patir distròfia per falta d'ús; i anar a parar a un Rusc d'última generació, amb cent-trenta abelles motivades i ben organitzades, ho considerava un autèntic luxe.

Sovint es recorda de la Formiga Amiga , i pensa en la injustícia que es viu al formiguer. Un formiguer perfectament rendible i enfonsat per una tropa de grills avariciosos, que s'han aprofitat de diner semi-públic de la Selva i han condemnat moltes famílies de formiguetes, que hi han treballat durant dècades. Tot en connivència amb els lleons de la Selva, naturalment. Una puta vergonya. Quan hi pensa, a la marieta li bull la sang. Tan de bo un dia dediquin un 30 segons al formiguer, i més d'un grill sigui condemnat a l'ostracisme, pensa. Podria haver-hi fet alguna cosa ella? Sap que existeix el tribunal antrifrau de la Selva, però la denúncia possiblement li hauria costat la carrera, i qui sap si més. S'estira les antenes davant la injustícia, però alhora és covarda, i no hi fa res.

Aquell formiguer és només un reflex en petit del funcionament de tota la Selva, pensa sovint. Tanmateix, ara que ha conegut El Rusc, i que és a prop de les abelles reines que hi manen, torna a tenir fe en els animals, i torna a somriure cada dia, a ser optimista. Hi ha una manera de fer que funciona, que fa que el Rusc sigui un centre altament rendible, eficient i per sobre de tot, alegre. I sí, a tot arreu hi ha algun grillat, però si impera el seny i mana la ètica, ja hi ha mig camí fet cap a l'èxit.